—«Marta Fiol és una artista completa…ha tastat i tasta tota mena de gèneres, d’estils i de formats. I ho fa amb rigor i disciplina, però també amb un contagiós i vitalista sentit de l’humor, de l’autoparòdia i de la comunicabilitat.… Fiol rebenta esquemes, trenca convencions i parteix pel mig partitures que, paradoxalment, serveix amb un respecte devocional.» (Jaume Radigales)
https://www.nuvol.com/noticies/sequenza-o-el-triomf-de-marta-fiol
—«Marta Fiol és una mezzosoprano catalana de veu prodigiosa que s’atreveix amb els grans compositors contemporanis d’avantguarda…i els interpreta en el més ampli sentit de la paraula, o sigui que ho teatralitza amb moviment, vestuari, expressió corporal i una dosi d’humor important. Tot això sense deixar de cantar els dificilíssims temes…
… l’espectacle queda rodó, i penso que es demostra que la música pot ser tractada de moltes maneres però, això sí, la qualitat ha de ser molt alta. …Gràcies Fundació Romea per nits com aquesta.» (Josep M. Ribaudí)
http://blocdenkbrota.blogspot.com/2017/05/sequenza.html
—«Marta Fiol’s voice engages the heart and invite us to have a deeper human experience. Her humour and humanity uplift and release the audience into their own world». / «La veu de Marta Fiol va directa al cor i ens convida a una experiència humana més profunda. El seu humor i humanitat eleven el públic i l’aboquen al seu món interior.» (Amy Chaffee)
—«El grupo Enigma contó con una colaboradora de excepción. Marta Fiol cantó las canciones de Kurt Weill con rasmia y desparpajo, pero también con un arte consumado…» (Heraldo de Aragón)
—«de Weill…Tres Canciones arregladas por Luciano Berio, bien desarrolladas por Olives y sus músicos, brillando y convenciendo el gran trabajo de la mezzosoprano Marta Fiol, tanto por el cumplido manejo del instrumento como por la expresión totalmente adecuada a la acidez y el desgarro de la música de Weill.» (El Periódico)
—«Destaquem els dots teatrals i el caràcter expressiu de la veu de la mezzosoprano Marta Fiol…» (Revista Musical Catalana)
—«Marta Fiol confirmó su facilidad para interpretar con la intención justa y con una expresividad a toda prueba, que se tradujo hasta en el más mínimo gesto.» (ABC)
—«…tres canciones en arreglo de Luciano Berio, llenas de esa rasmia peculiar del autor, que la mezzosoprano Marta Fiol supo evocar con desgarro y agresividad—como debe ser— y una musicalidad fuera de lo común…» (Heraldo de Aragón)
—«Hay que destacar a Marta Fiol, la protagonista, que está realmente deliciosa en su doble intervención.» (Scherzo)
—«Marta Fiol fou una protagonista irresistible… Els aplaudiments foren fragorosos i perllongats.» (Òpera Actual)
—«La mezzosoprano Marta Fiol y el pianista Carles Puig ofrecieron un recital vestido que enhebró canciones de cabaret de Arnold Schönberg y Kurt Weill… impecablemente expuesto por el dúo catalán.» (El Periódico)
—«Albertí, que és estudiós i gran defensor de totes les formes de la música popular ens va oferir un passeig pel Paral·lel dels anys 20 i 30, amb un cuplet de Joan Viladomat i un fragment de la sarsuela Les noies de l’Estatut que va cantar esplèndidament Marta Fiol.» Bernat Puigtobella.
https://www.nuvol.com/noticies/la-gala-dels-nou-premis-culturals/